Santuari de Santa Coloma de Queralt

Ubicat a 1200m d’altitud, és anomenat el balcó de Catalunya. El conjunt l’integren el santuari, l’antiga hostaleria i l’església de la Cova, lloc on, segons la llegenda, fou trobada la imatge de la Mare de Déu

El Santuari de Santa Maria de Queralt s’aixeca sobre l’espai on antigament hi havia el castell de Guillem de Berguedà. El primitiu santuari fou construït al 1386 pel mercader berguedà Francesc Garreta. No obstant el temple actual és un edifici renaixentista del segle XVIII, una obra dirigida per Francesc Morató i Josep Julià a partir d’un plànols de Josep Arnau de Barcelona. A la segona meitat del segle XX la construcció patí diferents restauracions, amb intervencions a la façana i a l’interior del temple.

L’edifici és format per una nau central amb capelles laterals intercomunicades. La capçalera és de planta quadrada, tal com els espais col·laterals i la sagristia. En ella hi destaca l’espaiós cambril de la Mare de Déu. Originàriament, a l’interior, hi havia un monumental retaule barroc fet per Pere Costa, destruït al 1936. L’actual, de 1958, és obra de Ramon Masferrer. A l’exterior veiem una façana d’obra vista, amb una gran arcada i porta vidriada. La portalada que dóna accés al temple és obra de J. A. Coderch. Independentment de l’església s’alça el campanar, una torre circular que s’acabà als anys setanta. 

La mare de déu de Queralt, documentada des del segle XIV,és un dels elements més destacats del santuari. Es tracta d’una petita talla de fusta d’estil gòtic, en la qual s’hi evidencien certes influències de les tipologies escultòriques romàniques. La llegenda diu que la verge fou trobada per un pastor i els seus ramats i, a pesar de diversos intents de desplaçar-la a un altre indret, la verge sempre retornava al seu lloc d’origen. Fou així com nasqué el Santuari de la Mare de Déu de Queralt, just a la zona a on, segons la llegenda, la imatge volia ser venerada.