La programació del 2023 d'aquest festival itinerant únic s'ha presentat aquest dijous al claustre de Sant Pau d'El Seminari - Centre Tarraconense de Tarragona.
Hi ha activitats en 15 comarques de Catalunya i una al País Valencià amb temàtiques de tota mena, que a banda de permetre visitar esglésies d'alt valor patrimonial, convidarà a conèixer elements diversos com la indumentària litúrgica o fer una activitat familiar per explicar als nens les pintures de Serrasanta.
Un itinerari guiat per conèixer el patrimoni sacre de Reus obre aquest dissabte, 11 de març, els actes de l'agenda cultural de Catalonia Sacra de 2023. Des d'ara fins al novembre s'oferiran més d'una quarantena d'activitats en 15 comarques de Catalunya i una del País Valencià. Aquest festival itinerant, plenament consolidat, dona a conèixer la diversitat, la riquesa i els valors del patrimoni cultural de l'Església. L'onzena edició inclou activitats des de Saurí (Pallars Sobirà) fins a Morella (els Ports) amb propostes que van des de l'art medieval fins a l'art del segle XXI. Els punts on es fixa el focus també són molt diversos: des de grans conjunts molt coneguts com la Seu Vella de Lleida fins a projectes que mai s'han arribat a executar, com és el cas de les torres que va projectar Gaudí per a l'església de la Colònia Güell. La programació s'ha presentat aquest dijous en un acte al claustre d'El Seminari - Centre Tarraconense de Tarragona.
Per explicar i posar en valor aquest patrimoni es proposen visites, itineraris guiats, conferències, activitats familiars... La gran majoria de les propostes que fa l'agenda de Catalonia Sacra són, en proposar conèixer obres de gran importància cultural que no solen tenir una oferta de guiatge estable. Els ponents són investigadors de referència en el seu àmbit com ara Jordi Faulí, Francesca Español, Maria Garganté, Montserrat Pagès, David Puig, Alberto Velasco, Joan Yeguas, entre molts d'altres.
La programació d'aquest 2023 dona a conèixer aspectes tan diferents com la portalada barroca de Sant Martí de Maldà (Urgell) o el claustre gòtic de la Catedral de Vic (Osona), ambdós monuments recentment restaurats, la indumentària religiosa i la seva simbologia —que mereixeran una jornada de formació que es farà a Reus (Baix Camp)— o explicar les pintures que Josep Serrasanta a l'església de Santa Maria de Castelldefels (Baix Llobregat) a la mainada en una activitat pensada per a tota la família. A més de la visita a esglésies, catedrals, ermites... la programació inclou suggeriments de visita i participació en esdeveniments de Patrimoni Immaterial, on es donen a conèixer alguns dels actes rellevants d'arrel religiosa on el patrimoni cultural té una presència important.
A l'agenda 2023 se li afegiran una vintena d'activitats que, en col·laboració amb l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, s'organitzen el 13, 14 i 15 d'octubre per celebrar les Jornades Europees del Patrimoni (JEP). Aquestes activitats que es detallaran després de l'estiu les impulsa la Xarxa d'Esglésies de Catalonia Sacra, equipaments d'alt valor patrimonial que disposen de serveis de gestió turística i cultural i que treballen coordinadament.
La historiadora Montserrat Macià ha estat l'encarregada de presentar la programació en l'acte d'aquest dijous a Tarragona. Posteriorment, Magda Gassó, que fins fa uns mesos ha estat la cap del Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, ha fet una reflexió sobre el paper vertebrador del Patrimoni Cultural de l'Església. L'acte l'ha tancat Mons. Salvador Giménez, bisbe de Lleida i president del Secretariat Interdiocesà de Custòdia i Promoció de l'Art Sacre (SICPAS), òrgan impulsor de Catalonia Sacra, que ha destacat la voluntat ferma de posar el patrimoni cultural de l'Església al servei de tota la societat, i la importància de treballar coordinadament entre els diferents bisbats per tal d'assolir resultats satisfactoris.
Visita guiada a la recuperada capella de Santa Tecla la Vella
Prèviament a l'acte s'ha fet una visita guiada a la Capella de Santa Tecla la Vella, situada darrere de l'absis de la catedral i que s'ha reobert recentment al públic. Andreu Muñoz, director del Museu Diocesà de Tarragona, ha guiat la visita per conèixer la capella construïda a mitjan segle XIII. La configuració de la capella, de gran sobrietat arquitectònica, es veu influenciada per l’estil impulsat per l'orde del Cister i en seu interior van ser enterrats bisbes i canonges distingits. L'any 1869 es va transformar en museu lapidari, i cap a 1970 en magatzem de reserves del Museu Diocesà. Ara s'ha fet aquesta intervenció que ha permès tornar-lo a fer visitable.
