Santuari de Santa Maria de Bell-lloc

El Santuari de Santa Maria de Bell-lloc és una antiga edificació romànica propera al nous corrents gòtics, en la qual destaca una magnífica portalada.

El santuari està documentat per primera vegada al 1220, esmentat com a ens patrimonial dels senyors de Queralt. Degut a l’existència de diferents estructures actualment desaparegudes, com ara un claustre i altres dependències monacals, se sap que antigament fou un convent mercedari. Aquestes estructures annexes desaparegueren amb la desamortització de Mendizabal, deixant com a testimoni l’església i les capelles laterals, vestigis conservats avui en dia. 

Es tracta d’una església de planta de creu llatina amb un absis rectangular a la capçalera, el qual substituí l’anterior absis semicircular. A ambdós costats de la planta s’hi ubiquen dues capelles laterals. La coberta interior està formada per dos trams de volta de creueria. 

A l’exterior, on la massa predomina sobre el buit, destaca la façana principal, coronada per un campanar d’espadanya. Aquesta estructura s’alça sobre una portalada d’arc de mig punt que gaudeix d’una rica ornamentació. La decoració (vegetal, animal i de formes geomètriques) s’estén des de les columnes als capitells, passant pel fris i les arquivoltes. Al centre destaca una magnífica llinda en què s’evidencia l’escena de l’Epifania i l’Anunciació. 

A més a més de la bellesa de l’edifici, a l’interior podem contemplar un sarcòfag esculpit dels comtes de Queralt.