Santuari de la Mare de Déu de Meritxell

Nou santuari reconstruït per l’arquitecte Ricard Bofill després de l’incendi del 8 de setembre de l’any 1972.  Una reproducció de la talla romànica de la Mare de Déu de Meritxell presideix l’altar.

Les primeres notícies que tenim de l’església de Meritxell daten de l’any 1176. El temple romànic va ser totalment reformat en el segle XVII i va perdurar sense gaires alteracions fins a l’any 1972 en què un terrible incendi va destruir totalment el santuari. Al seu costat  l’any 1976 fou inaugurat un nou temple, obra de l’arquitecte Ricard Bofill. L’any 1994 la vella església cremada va ser rehabilitada  com a espai per acollir l’exposició  “Meritxell memòria”

El nou santuari és una construcció eclèctica. L’edifici intenta integrar el paisatge amb l’arquitectura a través de grans finestrals que permeten veure l’espai exterior.   En projectar el nou santuari, Bofill va voler reflectir alguns elements simbòlics:  amb el sol incrustat damunt l’altar va voler significar el nom de Meritxell, amb les dues naus que es creuen, la confluència dels camins que porten de l’una a l’altra frontera i de la vall del Valira del Nord a la del Valira d’Orient,  amb les parets tallades horitzontalment per la part superior, l’incendi que destruí el santuari, i amb el claustre descobert, la protecció de la Mare de Déu de Meritxell. 

En l’incendi també  es va cremar la imatge de la Mare de Déu de Meritxell, una talla romànica del segle XII.  En construir el nou santuari es va fer una reproducció que es troba en el seu interior.