L'antic monestir de Gerri de la Sal, situat just a l'altre costat del riu Noguera Pallaresa, nasqué al s. IX sota la jurisdicció del bisbe de la Seu d'Urgell i sembla que contribuí molt eficaçment a la funció evangelitzadora i reorganitzadora del territori del Pallars, un cop aquest va ser alliberat del domini àrab pels marquesos de Tolosa. Del conjunt només en resta l'església abacial, un espaiós edifici de tres naus i tres absis, amb una amplada de 19 metres. El campanar, amb diferents pisos en forma d'espadanya, dóna al conjunt una singularitat notable.