Església de Sant Vicenç Màrtir d'Àger

L’església presenta una original  planta basilical de tres  naus com a conseqüència de la unió de dues esglésies a finals del segle XIV  i una posterior ampliació al segle XVIII.

L’actual església parroquial de Sant Vicenç d’Àger està formada per la unió de dues esglésies inicialment independents – la de Sant Vicenç i la de Sant Salvador, més una ampliació del segle XVIII.  L’església de Sant Vicenç es documentada des del 1041 i la de Sant Salvador des del 1048, quan fou consagrada. Sembla que fou al segle XIV o al XV que l’església de Sant Salvador s’uní a la de Sant Vicenç per mitjà de dues grans arcades apuntades en el mur que les separava, es remodelà també l’absis i les cobertes (la de Sant Salvador, pot ser, una mica anterior). Al segle XVIII s’hi afegí un altre nau al costat sud.

Com a conseqüència d’aquesta unió i ampliació, l’ església presenta una original  planta basilical de tres  naus. D’època romànica conserva la nau nord, antiga església de Sant Salvador, coberta amb volta de canó apuntada i capçada per un absis.  D’època romànica, també, conserva part dels murs de l’absis de la nau central,antiga església de Sant Vicenç. El campanar, adossat a l’església de Sant Vicenç,  té marques de picapedrer a l’interior, la qual cosa ens  permet situar-lo entre el final  del romànic o l’inici del gòtic.  La nau lateral sud és d’estil neoclàssic i està comunicada a la central per tres arcades de  mig punt. És coberta amb voltes de llunetes i té un tram cobert amb cúpula.  En aquesta època es va donar al conjunt un aspecte neoclàssic.

A la porta d’accés, d’arc de mig punt adovellat, hi ha la data 1732 que indica la nova intervenció en l’església.