Església Arxiprestal de Sant Mateu

L’església arxiprestal de Sant Mateu és una de les construccions gòtiques valencianes més destacades. En el si de la construcció, despullada d’elements decoratius superflus, llueix una austera i imponent nau gòtica.

El temple es troba documentat des de mitjans del s. XIII. Tot i això va viure la seva etapa constructiva més important a partir de mitjans del s. XIV, quasi simultàniament a la Catedral de Tortosa. Es tracta d’un edifici del s. XIII amb intervencions posteriors als s. XV, XVII i XVIII. Junt a la nau gòtica (s. XIV-XV), els elements més destacats són la portalada romànica (s. XIII), la porta lateral i la torre del campanar (s .XV). La construcció, majoritàriament d’estil gòtic, és de planta de creu llatina coberta amb volta ogival. Té una nau única culminada per un absis poligonal de cinc cares i quatre petits absis laterals, amb capelles laterals. En ella hi destaquen la capella de la passió  i la de Sant Climent, ambdues del s. XVIII. Fins al 1936, al centre de la capella major s’hi ubicava un gran retaule renaixentista del qual encara se’n conserven fragments. L’interior, en conjunt, és un espai diàfan i unitari, seguint així el més pur estil gòtic català.  En el carreuat de la façana principal s’obra una portalada romànica formada per un arc de mig punt adovellat. L’estructura queda emmarcada per tres arquivoltes que descansen sobre columnes i els seus respectius capitells. Aquest, ornamentats amb formes vegetals i escenes figuratives, esdevenen l’únic element decoratiu. Així, a la banda de l’Evangeli, trobem fulles d’acant, animals abraçats lluitant entre figures humanes i fulles aquàtiques; a la banda de l’Epístola, fulles d’acant, el banquet d’Herodes i Adam i Eva. També a l’exterior, trobem una portalada lateral d’origen gòtic formada per un arc apuntat, arquivoltes, fronda i magolla. En el perfil de la construcció destaca un campanar gòtic de planta octogonal, el qual s’erigeix el marge del temple.  En conjunt, l’austeritat i les solucions tècniques arquitectòniques adquirides en el conjunt de la construcció, ens remeten a les edificacions cistercenques.