Església de la Mare de Déu del Carme de Lleida

Situada al mateix lloc on es trobava l’antic temple dels Carmelites observants, l’església de la Mare de Déu del Carme va ser consagrada l’any 1786 amb una primera advocació a Santa Maria Magdalena.

L’actual església de la Mare de Déu del Carme es troba al mateix lloc on hi havia hagut l’antic temple dels Carmelites observants. Per trobar els orígens de l’església cal remuntar-se al segle XIII, quan va tenir lloc, concretament l’any 1272, la fundació del Convent del Carme a la ciutat. L’any 1786 va tenir lloc la consagració d’aquesta església, que inicialment rendia advocació a Santa Maria Magdalena. Va ser més endavant, ja a finals del segle XIX, quan es faria un canvi d’advocació, dedicant el temple a la Mare de Déu del Carme. L’edifici que es conserva actualment és fruit d’una reconstrucció de l’any 1959, que va ser necessària després que quedés molt afectat per les destroces de la Guerra Civil espanyola.

El temple té una única nau rematada per un ampli absis tripartit en segments rectilinis que acull l’altar major. Presideix el presbiteri una imatge de la Mare de Déu del Carme i el corona una gran petxina que n’ocupa tota la superfície. A la part inferior de l’absis hi ha un gran mural amb la representació del Calvari, obra de Víctor Pallarés (1997). A l’exterior l’edifici es caracteritza per una sobrietat modestament trencada per fins filacteris amb inscripcions de devoció mariana. La façana principal és realitzada amb pedra i destaca per la gran portada coberta amb un gran arc de mig punt que incorpora una gran rosassa. Hi ha una segona façana, molt més discreta, per la qual s’accedeix a la banda esquerra de la capçalera. Realitzada d’una manera més senzilla, aquesta és un mur arrebossat i pintat que distingeix tres nivells: el primer nivell amb la porta i una imatge de la Mare de Déu, el segon nivell amb una serigrafia amb l’escut dels Carmelites, i el tercer nivell amb finestretes i una lluerna central.